La Santa Cova

Montserrat

Per mi la serra de Montserrat té quelcom màgic, potser perquè en pocs llocs com aquí, la muntanya barreja natura, cultura i espiritualitat en un entorn agrest i amb vistes impressionants.



El camí cap a la Santa Cova és de baixada fàcil i de pujada més pesada. 

Tot i que no és massa llarg, es fa en 1/2 - 3/4h aproximadament, el camí és força distret, ja que recorre el "via crucis" amb imatges monumentals del martiri, cruixificció i resurreció de Jesús. 

El paisatge mentre fem el camí és una meravella.   













La Santa Cova és una capella que consta de l'altar dins de la gruta de pedra, on es creu que es va trobar la imatge de la verge de Montserrat i d'una sala per a fer ofrenes. 



En l'altar hi ha una reproducció més petita de la imatge de la verge, l'autèntica diuen que és la que està a la basílica del monestir. 



Capella, entrada a la Santa Cova
Verge de Montserrat on va ser trobada
La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.
A la Santa Cova (municipi de Collbató) s'accedeix a través del Camí de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] viquidèdia. 




El camí dels Degotalls

Montserrat.




Recorregut 1,8 kms d'anada
No circular 3,6 anar i tornar.

30 minuts a pas d'infant.
M'agrada caminar! Passejar dins de boscos, recorrer camins de ronda veient el mar al fons, fent camí entre prats verds, pujar muntanyes en les que m'espera un castell; però caminar per Montserrat és diferent. 
No sé molt bé com expressar-ho... m'omple el cos i l'ànima. És una sensació mística que no em passa en d'altres llocs. 










Per mi la serra de Montserrat té quelcom màgic, potser perquè en pocs llocs com aquí, la muntanya barreja natura, cultura i espiritualitat en un entorn agrest i amb vistes impressionants. 




Una bona manera d'arribar al monestir és pel camí dels Degotalls. Es tracta d'un camí planer i molt entretingut, ideal per fer amb infants. 

Podem aparcar el cotxe sense necessitat de pagar el pàrquing i amb 20 minuts, som a la explanada, sota el monestir. Cal fer esment que tot i que el recorregut és accesible a tothom, si aneu amb cotxets la primera pujada (100 mt aprox) és molt costeruda, amb diversos graons de pedra. 

Una vegada siguem a dalt cal agafar el camí de l'esquerra, que segueix alçat, paral.lel a la carretera, fins al final; està ben senyalitzat.



El camí és planer, agradable tot recorrent mosaics que trobem al llarg del camí lloant a mares de Déu de diversos pobles de Catalunya.



Al llarg del camí trobem monuments a personatges il.lustres, com Jacint Verdaguer o Joan Maragall i diverses imatges religioses en mosaics. 






Bancs on descansar o fer pícnic


Els estrets, Port d'Arnes

Terra Alta, Tarragona.

Nosaltres hem començat el recorregut, deixant el cotxe a l'aparcament de Lliberós amb l'intenció d'arribar a la Franqueta. Hi ha qui ho fa a l'inrevés. 

En un trajecte d'una hora d'anada, resseguim el camí dels Estrets per un camí ben acondicionat, si be es pot fer saltant de roca en roca. 

Nosaltres hem seguit el curs del riu Estrets i voliem arribar a l'àrea recretiva de 
la Franqueta, però poc abans d'arribar-hi ens hem trobat el camí tallat per obres i hem decidit desfer el camí, caminant un parell d'hores a pas de nenes. 

Ha valgut, pèrò, la pena la caminada entre els pins, al costat de les basses i gorges que forma el riu i que conviden a descansar a la seva riba.    





Diuen que és un dels paratges més espectaculars del massís dels Ports. 


Un descans per gaudir de la natura...





Caminet que voreja el riu.


Moltes papallones...



Pas de Barca a Miravet, Terres d'Ebre



PAS DE BARCA a Miravet.


Fent el recorregut de les 3C hem trobat un altre lloc curiós: un pas de barca que permet creuar amb el cotxe el riu Ebre. 






L' Ebre separa poblacions que ara estan ben comunicades per carreteres
i ponts, però temps enrera, quan no hi havien tantes carreteres, es van construir unes barcasses que creuaven persones i vehicles d'una riba a l'altra del riu.








A Miravet queda una d'aquestes barcasses, ara ja desparegudes, que s'ha convertit en un referent turístic més a la zona. 

Es tracta d'una embarcació curiosa, dos llaguts (embarcacions tradicionals estretes i molt poc profundes) que s'uneixen per una plataforma de fusta que permet embarcar vehicles a sobre. 

El barquer desplaça la barcassa subjecta a un cable i la guia a través del riu, sols aprofitant la força de l'aigua; sense motor! 


CATEDRAL DEL VI de Pinell de Brai

La ruta uneix tres referents turístics de tres poblacions que estan ubicades en comarques veïnes: 

CASTELL DE MIRAVET (la Ribera d'Ebre)

COVES MERAVELLES de Benifallet (Baix Ebre)

CATEDRAL DEL VI de Pinell de Brai (Terra Alta)



CATEDRAL DEL VI de Pinell de Brai 

Aquest celler cooperatiu, modernista, forma part de grans cellers anomenats "catedrals del vi" majoritàriament a la Terra Alta i al Priorat. Els anomenen així per la seva arquitectura. 
El de Pinell realitza visites turístiques a les instal.lacions on es produeix oli i vi. 



La visita al centre segueix una ruta autoguiada amb números i entremig trobem el túnel dels aromes. Acaba amb un audiovisual amb l'història de la posada en marxa de la cooperativa vinícola i la construcció de l'edifici.

 A la sortida ens espera un tast de vi i oli a la botiga.  

Part superior del celler

Túnel d'aromes: el més divertit de la visita

A la part baixa del celler, a costat dels dipòsits hi ha el tunel d'aromes: un joc molt entretingut,, que ha encantat a les nenes! 

És un joc d'olfacte a cegues, s'olora una columna on hi ha un aroma amagat i cal intentar descobrir a que correspon. 
Olorem...

Més endavant trobarem una placa amb els tretze elements amagats: café, vainilla, romaní, nou moscada, rosa, etc... 




Curioses escales, modernistes 


Detall mosaic de l'edifici: món del vi



Imatges satíriques del món del vi i la pagesia
Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler cooperatiu construit a l' estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920. La denominació va ser creada per Àngel Guimerà per referir-se a aquests edificis, la majoria dissenyats per arquitectes deixebles de Gaudí, que tenen en comú el seu estil arquitectònic, així com la grandària de les naus. Viquipèdia.

Sant Miquel del Fai

Bigues i Riells.  St Feliu de Codines


L'Espai Natural de Sant Miquel del Fai és un lloc ideal on gaudir de la natura. Natura a l'aire lliure i també subterrànea; de l'exterior amb les vistes sobre la Vall del Tenes i de l'interior amb dues coves.
"Fai", "Fou" significa salt d'aigua, que dòna nom a l'indret. També és un lloc de culte, amb 1000 anys d'història. 

 El que destaca en tot el recinte és l'aigua; el salt d'aigua, els rius Rossinyol i Tenes (afluent del riu Bessós) que envolten l'entorn i també l'aigua del desglaç que es filtra i es deixa notar per tots els racons de les roques. 

L'entrada ja ens dòna una idea del que trobarem a dins, grans roques de pedra que conformen un paissatge magnífic. 

Entrada al recinte
Tota la visita segueix un únic camí. Els diumenges hi ha una visita guiada, d'aproximadament una hora, que surt de la plaça de l'Abadia fins al salt d'aigua. Més endavant, l'ermita de St Martí i la cova de la Tosca cal fer-la sols.
Vista de la Vall del Tenes
A nosaltres ens ha agradat molt el guia, ha estat molt instructiu tant en la història, la geologia i el paissatge natural com en les contruccions. 
Petits i grans hem gaudit i hem aprés. 

Els cingles de Bertí, són unes conjunt de roques que formen part de la serralada prelitoral, que acullen l'abadia del segle XV, recinte monàstic que presideix la Vall de Riells.

Un cingle (o timba), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla. (Viquipèdia)


Després trobem la casa del Priorat (en construcció encara no es visita) però que en podem observar la façana d'estil gòtic català des de la Plaça de l'Abadia.




Seguint més endavant, destaca l'esglèsia de Sant Miquel. 


És d'estil romànic construïda al segle X sota una balma que li serveix de sostre i de paret. 



La nota curiosa la dòna el campanar. 
El guia ens va explicar que com que no es podia fer per sobre, ja que la roca no ho permetia, es va construir de manera separada, just davant de l'esglèsia. 
El campanar s'edificava ben amunt per arribar a tota la gent, ja que el toc de les campanes eren l'avís de notícies per a la comunitat. A St Miquel del Fai hi van viure una comunitat petita de monjos, així que el campanar no tenia que ser massa alt per arribar a la gent. 

Per dins podem veure les parets de roca i l'altar, que és gòtic.  



Hi ha dues coves, la de Sant Miquel i la de les Tosques. La primera es pot fer guiada.  



Accedir a la cova de St Miquel significa haver de baixar unes 80 escales, amb molt de desnivell, però val la pena. 


Dins de la cova podem veure d'estalactites, que pengen del sostre i estalagmites que pugen del terra. 


Quan s'ajunten formen una columna.






La cova es fosca i humida, i ens han dit que això ajuda a que hi visquin ratpenats (no els hem vist). Contràriament al que es creu, no hi són per la foscor sinó per la temperatura; aquests animals necessiten humitat, s'alimenten d'insectes que no els proporcionen prou prou líquid i de dia es poden deshidratar. 

Acaba en un petit llac subterrani.

Tornem a pujar els escales sortint de la cova i seguint el camí trobem la plaça del repós amb l'escultura de bronze de l'escriptor Josep Pla i el Llac de les Monges, amagat sota les pedres. 



Seguint el camí podem rècorrer per darrera l'espectacular Salt d'aigua del riu Tenes. 




Ens han explicat que a Sant Miquel del Fai hi han unes roques curioses, els travertins, són roques sedimentàries poroses que s'han format pel carbonat de calci que té l'aigua. De fet, són plantes que quan s'assequen es converteixen en roca. 


Després del salt d'aigua, deixem la visita guiada. Ara anem pel Camí de l'Ermita. Aquest camí segueix per l'altra vessant de la vall del Tenes. 




Com que és l'hora de descansar, ens desviem del camí per arribar a la zona de pícnic i al parc infantil. 


Aquesta zona de pícnic és gran i fins i tot i hi ha un bar que fa entrepans i plats combinants. També tenen servei de microones per poder escalfar el propi menjar. 






Després d'agafar forces ens queda el tram, per a nosaltres, més impressionant: la cova de les Tosques. És la més antiga de les coves de St Miquel del Fai.


L'entrada està restringuida a menors de 7 anys i cal dur un casc que ens deixen. Sembla mentida que realment es necessita quan ets dins! 







Entrada a la cova de les Tosques













En aquesta cova impressiona sobretot l'entrada. Una baixada forta entre pedres i esglaons de fusta.


Més endavant es pot jugar a fet i amagar entre els passadisos... 




Al costat de la cova de les Tosques, gairebé al final del recorregut, s'aixeca una ermita sola enmig d'una àmplia esplanada. És l'ermita de St Martí, del segle IX, mostra de les capelles romàniques de muntanya amb una sola nau i un sol absis.


Obert els diumenges i festius, (els dissabtes no) i tot el mes d'agost. 
Nens gratis amb el carnet del club super ·.